Posem per exemple el dia 8 d’abril. Va estar ennuvolat fins a quarts d’11 quant es van començar a produir algunes ullades de sol. A partir d’aquell moment, quan sortia el sol la radiació solar mesurada era molt més alta que la que s’hauria tingut amb el cel serè (línia discontínua gris). Veieu per exemple poc abans de les 14, amb un pic de 1200 W/m2, quan el “normal” amb cel serè hagués estat uns 800 W/m2. Això significa un 50% més. Hi ha altres pics per damunt de 1000 W/m2.

Aquest efecte d’increment de la radiació per la nuvolositat està força ben documentat i es produeix perquè la radiació solar es reflecteix als contorns blancs dels núvols, que actuen com a “mirall” intensificant la radiació solar a la superfície terrestre.

A més, quan els núvols cobreixen gran part del cel però no amaguen el sol, la radiació solar que arriba a terra és reflectida cap amunt. En el seu camí de pujada troba la part de sota dels núvols que la reflecteix un altre cop cap a terra, augmentant així el nivell d’irradiació sobre la superfície.

O sigui que en dies com aquestos, amb núvols i clarianes, fa més sol del que sembla. És com si la natura volgués compensar les estones de manca de sol i quan surt per alguna escletxa, ho fa de forma que pica més.